CAP MARTINET · EIVISSA
Cap Martinet guarda una Eivissa de penya-segats, topònims antics i arquitectura moderna, amb Dalt Vila al fons i la Mediterrània sempre present.
Cap Martinet és molt a prop de la ciutat d’Eivissa i, tanmateix, la seva costa encara pot semblar remota.
Entre penya-segats, roca erosionada, petites cales i camins sobre la Mediterrània queden rastres d’una illa anterior al luxe que avui s’associa amb aquesta zona.
Des de Talamanca i Jesús, la terra s’endinsa a la mar formant un dels caps més recognoscibles d’aquesta part d’Eivissa. Avui Cap Martinet és també una zona residencial pròxima a Vila, però a la vora del penya-segat la roca, la mar oberta i la llum mediterrània tornen a dominar el paisatge.
01 · ON ÉS
Un cap entre Talamanca, Jesús i la mar oberta
A pocs quilòmetres de Vila, Cap Martinet tanca el costat oriental de la badia i obre la costa cap a un perfil molt més rocós.
Cap Martinet es troba a la costa de Jesús, al municipi de Santa Eulària des Riu, molt a prop de la ciutat d’Eivissa. Des de les zones elevades, la vista s’obre sobre la badia de Vila, Talamanca, el port i les muralles de Dalt Vila. Cap a l’est, Cala Roja apareix sota una costa més abrupta de penya-segats i roca.
Dues cares del mateix cap
D’un costat, Cap Martinet mira cap a Vila i les seves muralles; de l’altre, la costa es trenca en roca, petites cales i Mediterrània oberta.
02 · ELS FRARES DEL VENT
Es Frares, un nom antic amagat entre les roques
Una de les formacions més singulars del cap conserva un topònim que gairebé havia desaparegut de la memòria quotidiana.
Entre els penya-segats de Cap Martinet i Cala Roja s’endinsa a la mar una formació rocosa coneguda com es Frares de Cap Martinet, també anomenada es Picatxos de Cap Martinet. L’arxiduc Lluís Salvador ja va fer referència al segle XIX als “frares de Martinet”. El topònim conserva una altra capa del paisatge i de la memòria de l’illa.
03 · UNA COSTA QUE HAVIA DE VIGILAR LA MAR
Quan l’horitzó no significava només paisatge
Durant segles, viure a Eivissa significava compartir la Mediterrània amb el comerç i la comunicació, però també amb el perill.
La història d’Eivissa està profundament lligada a la necessitat de vigilar la costa. Els atacs corsaris i pirates expliquen bona part de les torres, fortificacions i esglésies fortificades de l’illa. La posició elevada de Cap Martinet ajuda a imaginar una època en què mirar la mar significava també vigilar.
04 · EIVISSA MODERNA
Can Pep Simó i les cases que varen canviar Cap Martinet
Als anys seixanta, l’arquitectura moderna va trobar aquí una manera de dialogar amb les formes tradicionals d’Eivissa.
Entre 1964 i 1969, Josep Lluís Sert, juntament amb Germán Rodríguez Arias i Antoni Ferran, va desenvolupar el conjunt residencial de Can Pep Simó inspirant-se en l’arquitectura tradicional eivissenca: volums blancs, escala humana, patis i adaptació al terreny.
05 · DEL SILENCI A UNA ZONA COBEJADA
Com va canviar el paisatge sense desaparèixer del tot
La proximitat a Vila, les vistes i la costa varen convertir Cap Martinet en un enclavament residencial, però la vora del cap encara conserva espais sorprenentment aspres.
Amb les dècades, els habitatges varen ocupar bona part dels vessants de Cap Martinet. Tot i així, els pins, els camins de terra, Cala Roja i les parets de roca encara conserven el caràcter més aspre de la costa mediterrània.
06 · EL MEU CAP MARTINET
Roca, mar i la primera llum de la Mediterrània
Vaig anar a Cap Martinet per veure sortir el sol i em vaig trobar, a més, amb un espectacular cel ennuvolat que va transformar completament l’escena.
Costa rocosa de Cap Martinet · Eivissa · Veure la fotografia →
Aquell matí hi vaig anar amb la idea de contemplar i fotografiar la sortida del sol. En arribar, el cel estava carregat de núvols. Lluny d’espatllar l’alba, varen acabar sent una part essencial de la fotografia: varen recollir la primera llum i varen omplir el cel de color i textura sobre la costa rocosa.
Volia que la forma de la costa conduís la mirada cap a la Mediterrània. No cercava la imatge luxosa de Cap Martinet, sinó els elements que hi eren abans de qualsevol urbanització: roca, mar, núvols i la llum canviant de l’alba.
Aquesta és, de moment, la primera fotografia de Cap Martinet que incorporo a la col·lecció. Més endavant hi afegiré altres imatges perquè l’article pugui créixer amb nous racons, llums i moments.
CAP MARTINET D’UN COP D’ULL
L’essencial per entendre el lloc
Ubicació: costa de Jesús, Santa Eulària des Riu, al costat de Talamanca.
Topònim: es Frares de Cap Martinet conserva un nom antic de la costa.
Arquitectura: Can Pep Simó és una referència de l’arquitectura moderna inspirada en Eivissa.
La meva fotografia: una alba rocosa amb la primera llum obrint-se pas entre un cel ennuvolat espectacular.
Per què Cap Martinet mereix ser mirat més enllà de les seves vil·les
Cap Martinet s’associa sovint amb una de les zones residencials més conegudes d’Eivissa, però el cap és abans que res costa: penya-segats, roca, petites cales i una posició privilegiada sobre la badia de Vila. Els topònims antics, la memòria defensiva i l’arquitectura de Sert expliquen diferents capes de la relació entre paisatge i presència humana.
Fotografiar-lo és afegir una capa més, molt més recent i personal, a una costa que fa segles que és observada des de terra i des de la mar.
ENDUR-SE AQUESTA LLUM A CASA
La meva primera fotografia de Cap Martinet
Aquesta fotografia forma part del meu treball sobre el paisatge mediterrani. És la primera imatge de Cap Martinet que incorporo a la col·lecció i està disponible com a impressió en metall a través de Displate.