LLORET DE MAR · COSTA BRAVA
Fenals guarda una de les cares més tranquil·les de Lloret de Mar: una platja marcada per la història romana, antics pescadors, un castell davant del mar i la llum de novembre entre pins i roques.
Avui Fenals sembla una platja feta per aturar-se davant del Mediterrani.
Però sota aquesta calma hi queden rastres de forns romans, camps desapareguts, pescadors que s’orientaven llegint la costa i una fortalesa que durant segles va vigilar l’horitzó.
A pocs minuts del centre de Lloret de Mar, Fenals obre una badia ampla entre dos extrems rocosos coberts de vegetació mediterrània. És fàcil quedar-se amb la sorra, els pins i l’aigua, però el lloc canvia quan coneixem allò que hi havia abans. Aquesta mateixa riba va ser espai de treball en època romana, referència per als pescadors i paisatge agrícola molt abans que el turisme transformés el litoral. Hi vaig tornar al novembre, a l’alba, quan el sol va trobar un petit buit entre les roques i durant uns instants va convertir aquella història antiga en pura llum.
01 · ON ÉS
Fenals, l’altra riba de Lloret de Mar
Una badia oberta al Mediterrani, separada del centre de Lloret pel promontori del Castell de Sant Joan.
La platja de Fenals es troba a l’oest del nucli principal de Lloret de Mar, a la Costa Brava. Té uns set-cents metres de longitud i queda protegida entre relleus rocosos que li donen un caràcter més recollit del que molts visitants esperen.
A l’est, el terreny puja cap al Castell de Sant Joan. A l’oest, la costa es torna a tancar entre roca i vegetació abans de continuar cap a Santa Clotilde i Sa Boadella. Aquesta combinació de platja oberta i extrems rocosos explica per què Fenals pot oferir paisatges molt diferents en pocs minuts.
02 · UN NOM NASCUT DEL PAISATGE
Abans de ser una platja coneguda, Fenals ja tenia nom
El topònim sembla conservar el record d’una gramínia que antigament creixia en aquesta zona.
L’historiador Joan Domènech i Moner recull que Fenals va prendre el nom d’una planta gramínia que es criava aquí. És un detall petit, però canvia la manera de mirar el lloc: molt abans dels hotels i els apartaments, el nom ja estava lligat directament al terreny.
La toponímia tradicional conserva també noms com Punta de Fenals, Illa de Fenals o Sa Llosa de Fenals, testimonis d’una costa on cada roca, punta o perfil podia ser una referència útil.
03 · LA RIBA ROMANA
Quan Fenals era un lloc de forns i ceràmica
Fa uns dos mil anys, aquesta platja formava part d’una activitat industrial connectada amb el Mediterrani.
Les excavacions arqueològiques van revelar un assentament romà amb una etapa de màxima activitat al segle I dC. Hi havia forns i grans estructures relacionades amb la producció i comercialització de ceràmica.
La mateixa platja probablement hi tenia un paper important. L’Arxiu Municipal de Lloret assenyala que Fenals podia facilitar l’entrada i sortida de la producció per mar. El Mediterrani que avui associem al descans era també una via de treball i intercanvi.
Cala rocosa entre pins · Lloret de Mar, Costa Brava · Veure la fotografia →
04 · VIGILAR L’HORITZÓ
El castell que separa Fenals de Lloret
Al capdamunt del promontori, el Castell de Sant Joan recorda que aquesta costa no sempre es va contemplar amb tranquil·litat.
El castell ocupa l’alçada que separa les platges de Lloret i Fenals. Els seus orígens es remunten a començaments del segle XI i durant segles va tenir funcions defensives i de vigilància.
Va patir un atac genovès el 1356, els terratrèmols de 1427 i 1428 i, ja el 1805, el bombardeig d’una nau britànica. Les tempestes de 1840 i 1923 van provocar nous danys. Avui la torre restaurada continua mirant el mar, però ja no busca veles enemigues a l’horitzó.
05 · LLEGIR LA COSTA
Com s’orientaven els pescadors abans del GPS
Muntanyes, cases i perfils de terra formaven un mapa invisible que només funcionava si se sabia mirar.
Els pescadors de Lloret utilitzaven les senyes, alineacions visuals que els permetien localitzar punts de pesca des del mar. Dues referències del paisatge podien actuar com unes coordenades.
Fenals apareix en aquesta memòria: una de les senyes documentades es formava amb Montoriol i Ca l’Auba. Per a qui dominava aquest sistema, la costa era un mapa fet de muntanyes, edificis i formes naturals.
Fotografiar també obliga a observar relacions: una roca amb l’horitzó, un pi que tanca l’enquadrament o un buit pel qual acabarà passant el sol. La finalitat és diferent, però el primer gest s’assembla: aprendre a llegir el paisatge.
06 · EL FENALS QUE VA DESAPARÈIXER
Camps, hortes i estiuejants abans del gran canvi
Abans del creixement turístic, bona part de Fenals era terreny de cultiu i la platja formava part d’un paisatge molt més rural.
Les fotografies antigues mostren camps, vinyes, masies i camins en un espai molt menys construït. El canvi es va accelerar a partir dels anys cinquanta, amb hotels, bungalous i blocs d’apartaments, fins que Fenals va quedar integrat en la continuïtat urbana de Lloret.
Encara en queda algun testimoni, com l’antiga caseta de banys de la finca de Can Roviralta, avui Casa del Mar, situada damunt del penya-segat.
07 · MÉS ENLLÀ DE LA PLATJA
La costa de pins i roca que apareix quan s’acaba la sorra
Als extrems de Fenals, el paisatge recupera el caràcter més abrupte i mediterrani de la Costa Brava.
Quan deixem la part més oberta de la platja apareixen roca irregular, pins inclinats sobre el litoral i petites entrades de mar. És en aquests punts on Fenals es torna més íntim i on la llum comença a dibuixar el paisatge amb més força.
08 · LA MEVA ALBA DE NOVEMBRE
Quan el sol va trobar un buit entre les roques
Una alineació breu de llum, roca i mar que només necessitava uns minuts d’espera.
Llum daurada sota els pins · Lloret de Mar, Costa Brava · Veure la fotografia →
Vaig anar a Fenals al novembre, quan el sol segueix un recorregut més baix i la primera llum pot arribar a llocs que en altres mesos queden fora del seu pas. En un dels extrems rocosos vaig trobar una composició dominada per un pi i per masses fosques de pedra que baixaven cap al Mediterrani.
Entre les roques hi havia una obertura estreta. A mesura que el sol pujava, la llum s’hi va acostar fins a quedar exactament dins del buit. Durant uns instants, el punt més brillant de tot el paisatge va quedar emmarcat per la mateixa roca.
No era un gran arc ni una formació monumental. Precisament per això em va interessar: una coincidència petita, gairebé amagada, que només funcionava des d’aquell punt i durant molt poca estona.
Per què el novembre va canviar l’escena
La posició del sol varia durant l’any. Al novembre, el seu recorregut més baix va fer possible que la llum de l’alba entrés per aquell buit des del punt on estava fotografiant.
FENALS D’UN COP D’ULL
L’essencial per entendre el lloc
Ubicació: Lloret de Mar, la Selva, Costa Brava, Girona.
Una història inesperada: al segle I dC hi va funcionar un important assentament vinculat a la ceràmica romana.
Una manera antiga d’orientar-se: els pescadors utilitzaven senyes visuals.
Un moment que recordo: l’alba de novembre, amb el sol encaixat durant uns instants entre les roques.
Per què Fenals mereix alguna cosa més que una tarda de platja
Els forns romans, el castell, les senyes dels pescadors i els antics camps donen profunditat a un paisatge que a primera vista sembla senzill. Generacions diferents van utilitzar, vigilar i llegir aquesta mateixa costa. Avui la podem recórrer per motius molt més tranquils, però la roca, l’horitzó i la llum continuen sent-ne els elements essencials.
ENDUR-TE AQUESTA LLUM A CASA
Dues fotografies de la costa de Lloret de Mar
Les dues imatges formen part del meu treball sobre la costa mediterrània: